Roda de reconeixement

Potser també he iniciat avui el blog per criticar, tot i no tenir la més mínima veu, l'absoluta injustícia que he patit. Sé que possiblement no és la millor manera d'arrencar, però necessito explicar la meva enorme indignació.

A una amiga meva i a mi ens van atracar amb navalles. Però no és aquest fet el que em vinc a referir, sinó tot el que hem passat després. Per sort, o per desgràcia, van trobar el mòbil que havien robat a la meva amiga. Imagineu-vos la il·lusió que ens va fer saber que no s'havien sortit amb la seva i havíem recuperat el que era nostre. Però tot va canviar quan ens van cridar altre cop a la Comissaria.

A l'arribar ens expliquen els fets. Ens retornen el mòbil i ens expliquen que creien saber qui eren els delinqüents. Fins aquí tot bé. Marxem cap a casa, emocionades per la suposada "eficiència" de la policia. Al cap dos mesos ens tornen a trucar, havíem d'anar a reconèixer fotogràficament el culpable. Ens ensenyen vàries fotografies, i òbviament identifiquem a l'agressor. El Mosso ens notifica que haurem de fer una roda de reconeixement i després anar a judici.

Però aquí ja es comença a torçar tot. Jo li explico que són veïns nostres i que ens els hem trobat ja vàries vegades. Per tant, i sense contemplar un no per resposta, li sol·licito l'anonimat en les nostres declaracions. Què vaig anar a dir! Allò era una tonteria, només ens havien posat davant dues navalles i ens havien amenaçat en "rajarnos". El Mosso ens explica, com si parlés amb dues pobres nenes tontes ignorants, que això ho hem de demanar al jutjat però que 99% segur que no se'ns concedirà. Aleshores... quina solució planteja? Cap. Haurem d'estar sí o sí davant d'una persona conflictiva, que sap on visc, fitxat per la policia, i declarar davant seu que ell ens va atracar.

Vam marxar ja molt afectades amb l'assumpte. Realment ni el meu propi sistema, que teòricament em defensa davant aquestes injustícies, em pot mínimament protegir. Però al cap d'un mes ens tornen a trucar, aquesta vegada a mi, per notificar-me que tinc una citació de judici. Truco a la meva amiga i li explico el que m'han dit, però la policia dóna per fet que jo l'avisaré i no li envia cap notificació. El dia assignat no ens presentem, per motius personals, i aquesta vegada truquen a la meva amiga per amenaçar-la. O va aquell mateix dia a buscar la citació, o poden procedir una multa i fins i tot una detenció. Jo no podia anar aquell dia, i em van avisar que com no anés el dia següent entraria en conflicte amb la justícia.

Osigui, recapitulem. No puc ser anònima al judici, ciutadana sense drets i a la mercè del que em diu l'autoritat, i a sobre em poden detenir A MI per no anar el dia assignat. Bé, òbviament em presento l'endemà, i resulta que em diu la Mosso: "No home no, tu tranquila, que per aquestes coses no passa res! Si simplement és un avís, no et preocupis!". Ostres, quina gràcia! Em foteu la por al cos i destrosseu la meva Setmana Santa i a sobre esperes que em rigui amb tu per sentir-me la persona més imbècil del món?  Llàstima que en aquestes situacions tens les de perdre... perquè és per dir-li quatre coses ben dites.

Però aquí ve el motiu de la meva màxima indignació, per si tot això semblava poc. Arriba el dia de la citació, i ens presentem puntuals al districte pertinent. D'entrada ens situen en una saleta a part per protegir la nostra identitat i que el delinqüent no ens vegi. Osigui, jo he d'arribar una hora abans per protegir la meva identitat (que se la passen pel forro) i que el senyor vingui de casa amb el seu advocat per la porta gran, fagi la roda de reconeixement, i marxi feliç cap a casa. En fi... estem tota l'hora esperant. Però el noi no arribava. Segueix passant el temps, i no ens criden... I de cop, apareix una dona, amb gest afable, i ens explica que no ha vingut. COM? Que porto una hora aquí esperant, i no apareix? Aleshores òbviament li pregunto quins càrrecs tindrà per no presentar-se... i em diu que CAP. "No passa res si no vens a la primera citació, si a la segona tampoc doncs POTSER ja es porta a terme una ordre de detenció". Estratègia del seu advocat. Tu no vagis avui a la roda, i així maregem els denunciants. Total, no et passarà absolutament res i farem perdre el temps a la pobre gent que no té cap culpa. Ara això sí, recordo que a nosaltres, les víctimes, se'ns va amenaçar amb la detenció per no anar a recollir la citació. Per tant, tot el que ens van dir? MENTIDA. Està dissenyat per imbècils. Si el criminal és qui està intern en una saleta l'hora abans, a part de no perjudicar les víctimes del cas, t'assegures que aparegui. Si no vé s'avisa als denunciants i se'l va a buscar a casa, i si no està, detenció directa (com ens havien amenaçat). Però no, és més fàcil fotre'ns a nosaltres, que tenim les de perdre, i aprofitar-se absolutament de la bona voluntat dels ciutadans.

Denuncio un atrac i se'm vulneren els meus drets, se m'amenaça i es juga de la forma més miserable amb el meu temps. Ara això sí, si seguim endavant amb tot, li enviaran una carta al delinqüent amb el meu nom com a denunciant i se'm farà estar davant d'ell per acusar-lo directament tot i les meves nombroses peticions. Total, perquè no li fagin absolutament res i segueixi estant al carrer atracant a més innocents. Val la pena? Qui són els retardats que van redactar les lleis? Simplement demano que el propi Sistema que em representa em tracti amb respecte i humanitat i no vulneri la meva pròpia dignitat. Crec que tampoc demano massa.

Presentació

Sona molt típic, però tenia ganes de pinzellar idees que a vegades necessito expressar. I tot i que semblarà una tonteria, deixar el meu diari i escriure obertament suposa per mi un pas de valentia. Sóc introvertida tot i mostrar aparentment el contrari. La meva passió és trepitjar l'escenari i només em dono realment a conèixer interpretant, quan perdo tota la intimitat.